Les llàgrimes continuaven caient per les meues galtes, el dolor invadia el meu cos. Tots els pensaments que passaven pel meu cap em ferien i les ganes de plorar no amainaven.
Totes eixes emocions que em colpegen fent caure un mur que fins ara havia pogut resistir a tots els intents d'enfonsament, però totes les coses tenen un límit, i les meues forces havien arribat al seu.
El coixí començava a empapar-se, i  el plor silenciós se s'extinguia per la xicoteta habitació.
Hi ha dies en què ningú pot entendre't, ningú pot compadir-te, tot ho veus negre, cap escapatòria. Et perds en el teu propi laberint, i mors en l'intent de trobar l'eixida d'eixe fosc túnel que mai pareix acabar. Un desig de saltar per la finestra i deixar tot darrere, pensar que ningú va a tirar-te en falta i sense una vida menys al món, no passaría res.
Eixos pensaments es barrejaven amb els crits que el meu subconscient desitjava treure a l'exterior, un foc que naixía en el meu estómac, putjaba per la gola i amb totes les forces que el meu corp em permitía retenía eixe crit en el meu interior.
Les images junto a él, totes aquells moments que es quedaren en el pasat i mai tornarien. Cada minut, de cada día, de cada mes, el meu cap em torturaba amb aquests records i todavía no em feia l'idea de que ja no estaba amb mi, que ja no tornaria.

Una història sense nom

Els acords continuen sonant en el meu cap, cadascuna de les notes polsades resonen en l'eco dels meus pensaments. El públic permaneix en silenci, en eixos segons en els quals el dubte els abruma: si estallar a aplaudiments o si només ha sigut una pausa de l' intèrpret. L' obra ha arribat al seu fi, del mateix mode que la meua curta vida.

La veu femenina de l' estació de metre aununcia l'arribada del meu puntual tren. Guarde les partitures en la motxilla tranquil·lament i em pose en peu. Es pot veure el rebombori de cada matí, com cada dilluns laboral més.

Homes de treball vestits de traje i corbata, joves amb pesats macuts carregats de grans somnis de futurs pròxims. Dins d'aquest últim grup, em trobava jo.
Entre i passe la tarjeta pel el lector que hi ha colocat a meitat del corredor. Al fons divise un lloc lliure al costat de la finestra, m' obric pas entre la gent. El tren reanuda la marxa.